Vedes

Hinduismu

Aum

Nyāyá • Vaiśyṣika
Sāṃkhya • Yoga
Mīmāṃsā • Veiānta
Āgama • Tantra • Sūtra
Stotra • Advaita

Vedes

Rigveda • Yajurveda
Sāmaveda • Atharvaveda

Aitareya Upaniṣad • Bṛhadāraṇyaka Upaniṣad
Chāndogya Upaniṣad • Gopāla Tāpanī Upaniṣad
Īśa Upaniṣad • Kali-Saṇṭāraṇa Upaniṣad
Kaṭhai Upaniṣad • Kena Upaniṣad
Mandukya Upaniṣad  • Mukhia Upaniṣad
Muktika Upaniṣad  • Yogatattva Upaniṣad

Épica

Mahābhāaguarón • Rāmāyáṇa

Otres escritures

Smṛti • Śruti
Bhagavad Gītā • Purāṇas
Sūtres • Pañcaratra
Divyaprabandha • Dharma śāstra

Denominar Vedes (lliteralmente ‘conocencia’, en sánscritu) a los cuatro testos más antiguos de la lliteratura india, base de la relixón védica (que foi previa a la relixón hinduista). El más antiguu de los cuatro, el Rig-veda, foi compuestu oralmente en sánscritu a mediaos del II mileniu e. C.). Los otros trés son en gran parte copies del Rig-veda orixinal.

Los testos védicos desenvolviéronse dientro de lo que se denomina la cultura védica, basada en castes (varna o ‘color’) y ásramas (etapes de vida relixosa).

La pallabra sánscrita veda provién d'un términu indoeuropéu *weid, que significa ‘ver’. Ta rellacionáu col llatín video (‘ver’) y el griegu εἶδος /eidos/ o ϝεἶδος /feidos/ (‘aspeutu’) y οἶδα /oida/ o (ϝ)οἶδα /foida/ (‘saber’).


© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search